El carregador d'arrencada estαndard per a i386 s'anomena "LILO". ╔s
un complexe programa que ofereix moltes funcions, inclosa la gesti≤ de
l'arrencada de MS-DOS, NT i OS/2. Si us plau llegiu amb atenci≤ les
instruccions del directori /usr/share/doc/lilo/ si teniu
necessitats especials; tambΘ mireu el LILO mini-HOWTO.
Podeu saltar-vos aquesta passa per ara i escollir la partici≤ arrencable
posteriorment des de GNU/Linux amb el programa fdisk o
activate.
Si esteu conf·s i no podeu accedir a MS-DOS, necessitareu usar un disc d'arrencada per a MS-DOS i usar el comandament fdisk /mbr per a reinstal╖lar el sector d'arrencada -- per≥ llavors necessitareu un altre sistema per accedir a Debian! Per a mΘs informaci≤ al respecte si us plau llegiu Reactivaci≤ del DOS i de Windows, Secci≤ 9.4.
Si esteu instal╖lant des d'una estaci≤ sense disc dur, ≥bviament, arrencar des del disc local no Θs una opci≤ raonable i aquesta passa us l'haureu de saltar.
Quan el vostre sistema arrenca per primera vegada per si mateix es el que els enginyers elΦctrics anomenen "la proba de foc". Si teniu qualsevol disquet en la vostra disquetera, treieu-lo. Seleccioneu l'opci≤ del men· ``Rearrencar el sistema''.
Si esteu arrencant directament a Debian i el sistema no s'inicia, useu el medi d'arrencada de la instal╖laci≤ original (per exemple el disquet de rescat) o inseriu el disquet Custom Boot si en vαreu crear un i reinicieu el sistema. Si no useu el disquet Custom Boot, probablement necessiteu afegir alguns arguments d'arrencada. Si arrenqueu amb el disquet de rescat o alguna tΦcnica semblant, necessitareu especificar rescue root=root, a on root serα la vostra partici≤ arrel, com ara "/dev/sda1".
Debian tindria que arrencar i tindrφeu que veure els mateixos missatges que la primera vegada que vαreu iniciar el sistema d'instal╖laci≤, seguits d'alguns de nous.
DesprΘs d'arrencar s'us faran unes preguntes per tal de completar la
configuraci≤ bαsica del sistema i llavors seleccionar els paquets addicionals
que vulgueu instal╖lar. L'aplicaci≤ que us guiarα per aquest procΘs s'anomena
base-config. Si desitgeu tornar a executar el
base-config en qualsevol moment una vegada completada la
instal╖laci≤, feu-ho com a super-usuari executant base-config.
Primer s'us preguntarα per la vostra zona horαria. DesprΘs haureu de seleccionar la configuraci≤ local GMT del vostre rellotge maquinari, primer seleccioneu una regi≤ i llabors una ciutat dintre d'aquella regi≤ de la mateixa zona horαria en la qual us trobeu. En el moment de fer la selecci≤ en aquesta llista, podeu escriure una sola lletra per a fer que la vostra selecci≤ comenci per aquesta.
Seguidament s'us preguntarα si voleu instal╖lar les contrasenyes com a MD5. Aquest Θs un mΦtode d'intercanvi per a emmagatzemar contrasenyes en el vostre sistema Θs mΘs segur que el mΦtode estαndard (anomenat "crypt").
Per defecte Θs ``No'', per≥ sin≤ necessiteu suport NIS i esteu molt preocupat per la seguretat en aquesta mαquina, podeu dir ``Sφ''.
A menys que hagueu respost ``Sφ'' a les contrasenyes MD5 el sistema us
preguntarα si voleu habilitar les contrasenyes shadow. Aquest Θs un mΦtode per
a fer al vostre sistema GNU/Linux una mica mΘs segur. En un sistema sense
contrasenyes shadow, les contrasenyes es desen (encriptades) en un fitxer de
lectura per a tothom, /etc/passwd. Aquest ha de ser llegible per
tothom per a que qualsevol que tingui que accedir al sistema pugui fer-ho,
donat que aquest fitxer contΘ informaci≤ vital de l'usuari, com per exemple,
com traduir els identificadors numΦrics i noms de l'usuari. En conseqⁿΦncia,
alg· podria imaginablement gravar el vostre fitxer /etc/passwd i
executar un atac de forτa bruta (force attack) (p.e. executant un test
automαtic de totes les combinacions de contrasenyes possibles) per a intentar
determinar les vostres contrasenyes.
Si teniu les contrasenyes shadow habilitades, les contrasenyes seran desades en
/etc/shadow, amb lectura i escriptura nomΘs per al root i de
lectura pel grup shadow. Per aix≥ mateix us recomanem que habiliteu les
contrasenyes shadow.
La reconfiguraci≤ del sistema de contrasenyes shadow podeu fer-la en qualsevol
moment amb el programa shadowconfig. DesprΘs de la instal╖laci≤,
mireu /usr/share/doc/passwd/README.debian.gz per a mΘs informaci≤.
El compte root tambΘ s'anomena super-usuari; Θs un accΘs especial que ignorarα qualsevol restricci≤ de seguretat en el vostre sistema. El compte root sols haurα d'usar-se per a tasques d'administraci≤ del sistema i durant el mφnim de temps possible.
Qualsevol contrasenya que creeu hauria de tindre de 6 a 8 carαcters, combinant maj·scules i min·scules aixφ com carαcters de puntuaci≤. Mantingueu una especial cura amb la vostra contrasenya root, donat que aquest compte atorga molt de poder. Eviteu paraules de diccionari o usar informaci≤ personal susceptible de ser endevinada.
Si alg· us diu que necessita la vostra contrasenya root, sigueu extramadament precabut. Normalment no tindrφeu que donar-li la vostra contrasenya root a ning·, a menys de que estigueu administrant una mαquina amb mΘs d'un administrador del sistema.
El sistema us preguntarα si desitgeu crear un compte d'usuari normal. Aquest compte tindria que ser el seu punt principal d'accΘs. No useu el compte root per a un us diari o per accedir personalment.
Per quΦ no? BΘ, una ra≤ per a evitar l'us dels privilegis de root seria la facilitat amb la que podeu danyar irreparablement el sistema com a root. Un altre motiu seria la possibilitat de caure en el parany d'executar un programa cavall de Troya — aquest Θs un programa que usa els aventatges del vostre super-usuari per a comprometre la seguretat del vostre sistema d'amagat. Qualsevol llibre d'administraci≤ de sistemes Unix cobrirα amb mΘs detall aquest tema — considereu el llegir-ne un si aix≥ us Θs nou.
Anomeneu al vostre compte com volgeu. Si el vostre vostre nom Θs John Smith, podrφeu usar "smith", "john", "jsmith" o "js". TambΘ s'us demanarα pel nom complet d'aquest usuari i avans d'aix≥ una contrasenya.
Si desprΘs de la instal╖laci≤ desitgeu crear un nou compte d'usuari, useu el
comandament adduser.
Seguidament s'us preguntarα si voleu instal╖lar la resta del sistema usant PPP. Si esteu instal╖lant des d'un CD-ROM i/o esteu connectats directament a una xarxa, podreu dir ``No'' amb tota seguretat i saltar-vos aquesta secci≤.
Si escolliu configurar PPP en aquest punt, s'executarα un programa anomenat
pppconfig. Aquest programa us ajudarα a configurar la vostra
connexi≤ PPP. Assegureu-vos de que quan s'us pregunti pel nom de la vostra
connexi≤ telef≥nica l'anomeneu "provider".
Afortunadament, el programa pppconfig us guiarα a travΘs d'una
configuraci≤ de la connexi≤ PPP sense patiments. D'altra manera, si aquest no
us servis seguiu llegint aquesta secci≤ per a intruccions mΘs detallades.
Per a configurar PPP, necessitareu conΦixer els conceptes bαsics de la
visualitzaci≤ i edici≤ en GNU/Linux. Per a veure fitxers podeu usar
more i zmore per a fitxers comprimits amb l'extensi≤
.gz. Per exemple, per a veure el fitxer
README.debian.gz, escriviu en la consola zmore
README.debian.gz. El sistema base us proveeix dos editors:
ae el qual tΘ un us molt senzill per≥ no tΘ gaires
caracterφstiques i elvis-tiny que Θs un cl≤ limitat de
vi. MΘs tard probablement necessitareu instal╖lar editors i
visualitzadors amb mΘs caracterφstiques, com ara nvi,
less o emacs.
Editeu /etc/ppp/peers/provider i substitu∩u
/dev/modem per /dev/ttyS# a on
# serα el n·mero del vostre port sΦrie. En Linux els ports sΦrie
s'enumeren des de 0; el primer port sΦrie (p.e. COM1) serα
/dev/ttyS0 sota Linux. La segⁿent passa serα editar
/etc/chatscripts/provider i afegir-li el n·mero de telΦfon del
vostre prove∩dor, nom d'usuari i contrasenya. Si us plau no esborreu la
"\q" que precedeix a la contrasenya. Doncs aix≥ elimina el que la
contrasenya aparegui en els fitxers de la bitαcola.
Molts prove∩dors usen PAP o CHAP per a la seqⁿΦncia d'entrada en comptes de
l'autentificaci≤ en mode de text. D'altres usen tots dos mΦtodes. Si el
vostre prove∩dor requereix PAP o CHAP, necessitareu procedir d'una manera
diferent. Comenteu tot el que estigui a sota de la lφnia de marcatge (la que
comenτa per "ATDT") en /etc/chatscripts/provider,
modifiqueu /etc/ppp/peers/provider tal i com es descriu
anteriorment i afegiu user nom a on nom serα
el vostre nom d'usuari del prove∩dor amb el que us connecteu. Seguidament
editeu /etc/ppp/pap-secrets o /etc/ppp/chap-secrets i
entreu la vostra contrasenya.
TambΘ necessitareu editar /etc/resolv.conf i afegir-hi el nom del
vostre prove∩dor i l'adreτa IP del seu servidor de noms (DNS). Les lφnies en
/etc/resolv.conf tenen el segⁿent format: nom_servidor
xxx.xxx.xxx.xxx a on les x s≤n els n·meros de
l'adreτa IP. Opcionalment podeu afegir l'opci≤ usepeerdns al
fitxer /etc/ppp/peers/provider, per a activar la selecci≤
automαtica del servidor DNS apropiat, usant els valors que el servidor remot
generalment proveeix.
A menys que el vostre prove∩dor tingui una seqⁿΦncia diferent que la majoria de
ISP, ja heu finalitzat! Inicieu una connexi≤ PPP escrivint pon
com a root i monitoritzeu el procΘs usant el comandament plog.
Per a desconnectar-vos useu poff, altra vegada com a root.
Llegiu el fitxer /usr/share/doc/ppp/README.Debian.gz per a mΘs
informaci≤ de com usar PPP en Debian.
Per a connexions estαtiques SLIP, necessitareu afegir el comandament
slattach (del paquet net-tools) en el
/etc/init.d/network. L'SLIP dinαmic requereix al paquet
gnudip.
Sin≤ useu PCMCIA, podeu escollir aquesta opci≤ per a remoure el suport en aquest punt. Aix≥ farα la vostra arrencada mΘs neta; a mΘs, de que farα mΘs senzilla la substituci≤ del vostre nucli (PCMCIA de requereix moltes relacions entre les versions dels controladors PCMCIA, els m≥duls del nucli i el mateix nucli).
El principal mΦtode que la gent usa per a instal╖lar paquets als seus sistemes
Θs mitjanτant un programa anomenat apt-get, del paquet
apt.[5] Tot i aix≥,
APT s'ha de configurar per a que sαpiga d'on prendre els paquets. L'aplicaci≤
d'ajuda que us assistirα en aquesta tasca s'anomena apt-setup.
La segⁿent passa del procΘs d'insta╖laci≤ serα per a dir-li a APT a on pot
trobar els altres paquets de Debian. Noteu que podeu tornar a executar aquesta
utilitat en qualsevol moment desprΘs de la instal╖laci≤ executant
apt-setup o editant manualment el
/etc/apt/sources.list.
Si arrenqueu des d'un CD-ROM oficial, llavors aquest CD-ROM hauria de ser configurat automαticament com la font per a apt. Notareu aix≥ donat que veureu que el CD-ROM estα sent escannegat i llavors us preguntarα si teniu cap altre CD-ROM per a configurar. Si teniu m·ltiples CD-ROM —i molta gent voldrα— llavors haurφeu de seguir endavant i escannegar-los un a un.
Per als usuaris sense un CR-ROM oficial, s'us oferiran una sΦrie d'opcions de com Debian ha d'accedir als paquets: FTP, HTTP, CD-ROM o un sistema de fitxers local. Per als usuaris de CD-ROM, podeu escollir en aquesta passa quines altres fonts desitgeu afegir.
Haurφeu de saber que Θs perfectament acceptable tindre diferents fonts de APT,
encara que siguin idΦntiques a l'arxiu de Debian. apt-get
escollirα automαticament el paquet amb la versi≤ mΘs alta de totes les
disponibles. Per exemple, si teniu la font en HTTP i un CD-ROM,
apt-get tindria que usar automαticament el CD-ROM local quan sigui
possible i sols rec≤rrer al HTTP si hi ha una versi≤ mΘs nova disponible. Tot
i aix≥, l'afegir fonts per a APT innecessαries no Θs una baona idea, donat que
farα mimbar la velocitat del procΘs de recerca de fitxers en la xarxa per a
obtindre les noves versions.
Si planegeu instal╖lar la resta del sistema mitjanτant la xarxa, l'opci≤ mΘs com· Θs seleccionar la font "http". El "ftp" tambΘ s'accepta, per≥ tendeix a fer les connexions mΘs lentament.
Seguidament s'us preguntarα si desitgeu tindre programari non-free. Aix≥ es
refereix a programari comercial o d'altre programari amb una llicΦncia que no
compleix els Principis del
programari lliure de Debian. Estα bΘ dir ``Sφ'', per≥ tindreu que
ser precabut a l'instal╖lar aquest programari, ja que tindreu que assegurar-vos
de que l'useu dacord amb la seva llicΦncia.
La segⁿent passa durant la configuraci≤ de les fonts en la xarxa li direu al
apt-setup en quin paφs viviu. Aquest configurarα la rΦplica
oficial de Debian en la Internet mitjanτant la vostra xarxa. Depenent del paφs
que seleccioneu, us donarα una llista de les possibles mαquines. Generalment
Θs millor escollir-ne una del principi de la llista, per≥ qualsevol funcionarα.
Si esteu instal╖lant via HTTP, s'us preguntarα si voleu configurar el vostre servidor d'intercanvi (proxy). Aquest de vegades es requerit per la gent que estα darrera d'un tallafocs (firewall), en xarxes empresarials, etc.
Finalment es probarα la nova font de paquets de la xarxa. Si tot va bΘ, us preguntarα si voleu fer-ho una altra vegada amb alguna altra font de la xarxa.
DesprΘs s'us demanarα si desitgeu instal╖lar paquets amb el mΦtode simple o d'una manera mΘs fina amb el mΦtode avanτat. Us recomenem que comenceu amb el mΦtode simple donat que el mΦtode avanτat el podreu executar en qualsevol moment.
Haurieu de saber que per a la instal╖laci≤ simple, base-config
simplement invoca al programa tasksel. Per a la instal╖laci≤
avanτada de paquets executarα el programa dselect. Qualsevol
d'aquests pot executar-se en qualsevol moment desprΘs de la instal╖laci≤ per a
instal╖lar mΘs paquets. Si cerqueu un paquet especφfic una vegada la
instal╖laci≤ s'hagi completat, simplement executeu apt-get install
paquet, a on paquet serα el nom del paquet que
voleu instal╖lar.
Si escolliu la instal╖laci≤ "simple", sereu encaminats cap a
l'istal╖lador de tasques (Task Installer - tasksel). Aquesta
tΦcnica us oferirα unes configuracions de programari preseleccionades per
Debian. Sempre podeu escollir, paquet per paquet, el que desitgeu instal╖lar
en la vostra nova mαquina. Aquest Θs el prop≥sit del programa
dselect descrit mΘs avall. Per≥ pot ser una tasca molt laboriosa
amb gairebΘ 8300 paquets disponibles en Debian!
Si primer heu habilitat algunes tasques i desprΘs heu anat afegint alguns paquets individualment. Aquestes representaran un nombre de les diferents coses que voleu fer amb el vostre ordinador, com ara "un entorn d'escriptori", "desenvolupament en C" o un "servidor de fitxers".
Per a cada tasca, podeu resaltar-la i seleccionar "Informaci≤ de la tasca" per a veuren mΘs informaci≤. Aix≥ us mostrarα una explicaci≤ detallada i una llista dels paquets de programes inclosos per aquella tasca. Per tal de que planifiqueu el que us proposeu teniu una taula en Espai en disc necessari segons les tasques, Secci≤ 11.4 amb les mides aproximades.
Una vegada seleccionades les vostres tasques, seleccioneu "Acabar".
En aquest punt, s'executarα apt-get per a instal╖lar els paquets
seleccionats. Noteu que sin≤ seleccioneu cap tasca, s'instal╖laran els paquets
estαndard o requerits que encara no estiguin ja presents en el sistema.
Aquesta funcionalitat serα la mateixa que executar tasksel -s en la lφnia de
comandaments i actualment implica la descαrrega d'uns 37M de fitxers. En cavat
s'us mostrarα el n·mero de paquets per a instal╖lar i quants kilobytes
necessitareu descarregar.
Dels 8300 paquets disponibles en Debian, nomΘs una petita part s≤n coberts per
tasques ofertades pel instal╖lador de tasques. Per a veure informaci≤ de mΘs
paquets, useu apt-cache search cercar_cadena per als
ofertats per cercar_cadena (mireu la pαgina del manual
apt-cache(8)) o executeu dselect tal i com es descriu
tot seguit.
dselect
Si seleccioneu la selecci≤ de paquets "avanτada", passareu al
programa dselect. Abans d'executar dselect es
requereix llegir el Tutorial de
dselect. dselect us permetrα seleccionar els
paquets que instal╖lareu al vostre sistema. Quan executeu
dselect teniu que ser super-usuari (root).
Cadascun dels paquets que seleccioneu amb el tasksel i / o
dselect seran desempaquetats i llavors instal╖lats segons un ordre
pels programes apt-get i dpkg. Si un programa en
particular necessita mΘs informaci≤ de l'usuari, aquest us ho preguntarα en
l'eixida durant el procΘs, mostrant qualsevol dels errors de la instal╖laci≤
(fins i tot podria demanar-vos la confirmaci≤ d'errors, el qual us pevindrα de
la instal╖laci≤ d'un paquet).
DesprΘs d'haber instal╖lat els paquets, s'us mostrarα l'indicatiu login. Entreu usant el nom i la contrasenya personals que vαreu seleccionar. El vostre sistema estarα llest per a usar.
Si sou un nou usuari i voleu explorar la documentaci≤ que estigui instal╖lada en el vostre sistema un cop l'esteu usant. Actualment hi han diversos sistemes per a documentar-se, que treballen en integrar els diferents tipus de documentaci≤. Hi han dos punts de partida.
La documentaci≤ que acompanya als programes s'instal╖larα en
/usr/share/doc/, en un subrirectori anomenat com el programa en
qⁿesti≤. Per exemple, la APT User's Guide que Θs una guia de com usar
apt per a instal╖lar d'altres programes en el vostre sistema,
estarα localitzada en /usr/share/doc/apt/guide.html/index.html.
A mΘs, de en les carpetes especials de la jerarquia en
/usr/share/doc/. Els Linux HOWTO (COM ES FA) s≤n instal╖lats en
format .gz, en /usr/share/doc/HOWTO/en-txt/ i
/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/. El
/usr/share/doc/HTML/index.html contΘ un index navegable de la
documentaci≤ instal╖lada per dhelp.
Un mΦtode fαcil de veure aquests documents Θs cd /usr/share/doc/ i escriure lynx seguit per un espai i un punt (el punt correspon al directori actual).
TambΘ podeu escriure info (comandament) o man (comandament) per a veure la documentaci≤ de molts dels comandaments disponibles des de l'indicatiu. L'escriure un comandament seguit de help us mostrarα un petit resum sobre l'us del comandament. Si el resultat d'un comandament mostra la informaci≤ resultant fora de la pantalla, escriviu | more desprΘs del comadament per a indicar que els resultats facin una pausa abans de passar de llarg la part superior de la pantalla. Per a veure una completa llista de tots els comandaments disponibles que comencen per una certa lletra, escriviu la lletra i premeu dues vegades la tecla tab.
Per a una introducci≤ mΘs completa a Debian i GNU/Linux, mireu
/usr/share/doc/debian-guide/html/noframes/index.html.
Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versi≤ 3.0.23, 15 May, 2002